Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

cobejar

v. tr. [LC] Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d'una cosa o d'una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar.
v. tr. [LC] per ext. Cobejar de fer una cosa.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions